Ateneul Roman

L'Ateneul Roman és la joia de la corona de Bucuresti. Per a molta gent es tracta de l'edifici més bonic de la ciutat. Com un Palau de la Música a la romanesa. Un edifici del segle XIX d'estil neoclàssic i ornamentat amb molts motius d'Art Noveau. Un exemple clar del romanticisme romanès on s'hi exalten els valor de la música, la cultura i la pàtria. Aquesta última representada a les pintures murals que decoren la sala de concerts i que evoquen la història de Romania. Realment és molt bonic, però per mi el millor és el que s'hi troba a dins: la millor oferta de música clàssica al millor preu. L'Ateneul és la seu de l'orquestra simfònica de Bucuresti, l'anomenada "Filharmònica George Enescu" que no tenen res a envejar a l'OCB. Setmanalment hi ha propostes musicals tant per orquestra simfònica com per música de cambra, així com també recitals de piano (aprofitant que és l'any Chopin) on conviden grans estrelles de la interpretació. Hi ha abonaments setmanals per a la música simfònica i també abonaments anuals només per la música de cambra.

El programa de la filharmònica és sempre sorprenent i molt complert. Acostumen a interpretar tres obres, dues d'algun autor romàntic i la tercera d'un autor contemporani. Incondicionalment una de les tres obres és per orquestra i solista, fet que aporta molt valor afegit al concert perquè pots contar amb la presència d'algun músic jove romanès molt brillant que esgarrapa les millors interpretacions. Pels solistes escullen músics del propi país que estan començant la seva carrera però que ho donen tot a l'escenari i que tenen molta qualitat. De les tres obres que s'interpreten almenys una és molt coneguda, per posar un exemple: Bolero de Ravel, Romeo i Julieta de Prokofiev o Peer Gynt de Grieg. Els altres temes no sempre són coneguts però són elegits amb molt bon criteri de manera que el concert sempre queda molt ben compensat.

En el programa del 2010 s'han interpretat obres de Schumann, Ravel, Txaikovsky, Lizt, Brahms, Anatol Vieru, Matthus, Prokofiev, Wagner, Mahler, Adrian Pop, Chopin, Grieg, Sibelius, Nielsen, Musorgski, Rahmaninov, Haciaturian, Puccini, Mozart, Bruckner... i altres.
El millor de tot és que l'entrada és molt assequible. Com que l'espai és petit i hi ha visibilitat i sonoritat perfectes des de tot els punts, totes les entrades costen el mateix. El preu per assistir a un concert de la Filharmònica George Enescu oscil·la entre els 8€ i 8,5€ depenent si és dijous o divendres. La música de cambra encara és més econòmica i els recitals acostumen a ser més cars perquè porten als millors músics internacionals.
Potser una de les coses que més m'agrada és que tens l'oportunitat de seure molt a prop dels músics i per tant l'experiència de la música en un lloc tan privilegiat és quasi sempre sublim. Pels amants de la música clàssica, és una visita obligatòria si veniu a Bucuresti, no us decebrà.

Damian Draghici

La setmana passada vam anar a la Sala Palatului a gaudir d'un concert de jazz on l'estrella era en Damian Draghici, el millor músic de flauta de Pan del món. La crítica el lloa per ser capaç de tocar aquest instrument de manera virtuosa. Pot treure-li unes notes a l'instrument que ningú més al món és capaç d'aconseguir; això és gràcies a que mou la llengua 4 vegades més ràpid que el normal.

Amb ell hi havia un pianista, un baix, un percussionista i un clarinet. Tots ells magnífics. A més, a mig concert s'hi va unir la Diane Schuur, una cantant i pianista cega amb 2 Grammys al seu palmarès. Aquest elenc de músics ens va deleitar amb versions dels grans mestres del jazz com ara John coltrane o Miles Davis entre d'altres.

Un altre dels factors especials del concert va ser el lloc on es feia, la Sala Palatului, l'edifici dels mítings de Ceausescu reconvertit en una imponent sala de festes. En aquesta sala hi ha un programa molt divers de música i és on es reuneixen el millor i el pitjor del panorama musical bucarestià.

Us deixo amb un fragment (de molt mala qualitat el vídeo) del concert per a que veieu més o menys de que anava la cosa!

Una mirada diferent

La Marga ens va venir a visitar fa unes setmanes. La seva estada a Bucuresti va ser curta però molt intensa! Vam procurar mostrar-li l'essència de la ciutat i ella mitjançant la seva càmera va recollir unes quantes imatges molt interessants. En aquesta entrada us presentem el seu punt de vista.

Aquest és el Palau del "Poble". Un edifici monstruosament gran fet a encàrrec del dictador Ceaucescu. L'edifici s'utilitza per albergar el govern però estava destinat a acollir tota l'administració comunista de Ceaucescu. Diuen que el mateix que està construït per dalt està construït sota terra també. Ningú ens ha dit que hi ha al subsòl però abans s'hi trobava la seu del servei secret comunista i un túnel que connecta directament amb l'aeroport de Baneasa.

Donar la volta a aquest edifici suposa una empresa esgotadora i interminable. Al seu voltant només hi ha descampats i desolació on abans hi havia hagut el centre històric de la ciutat.

La ciutat té grans carències d'espai públic des del punt de vista del vianant. Bucuresti és una ciutat pensada pel cotxe, com moltes altres, i el vianant i les bicicletes queden en un trist segon terme. Malgrat que la ciutat té molts espais verds i parcs preciosos per caminar, les voreres estan plenes d'obstacles com ara cotxes, gossos, poc espai o arbres inoportuns.

Molt a prop del Palau del "Poble" hi ha aquest parc tan meravellós. Es tracta del parc Cismigiu, un lloc refinat ple de flors i vegetació, molt popular entre els ciutadans. S'hi accedeix per una gran avinguda plena de flors i a banda i banda s'hi troben recons secrets amb escultures i vegetació diversa. Al parc hi ha un llac, un element que no pot faltar mai als parcs de Bucuresti.

Al casc antic de la ciutat es troba aquesta joia de l'arquitectura i la gastronomia. Es tracta del "Caru cu Bere" una antiga cerveseria que ara és el restaurant més popular de la ciutat. L'edifici del segle XIX és de l'estic neogòtic i està perfectament restaurat. Realment et sents com si estiguessis dins un castell medieval. El menjar és deliciós, es serveixen plats tradicionals romanesos a uns preus molt econòmics. Per posar un exemple, el menú d'estudiant costa 3 euros i un sopar complet amb beguda, 500 ml de cervesa de la casa, entrant, plat principal i postres costa uns 10 euros per persona. És un lloc IMPRESCINDIBLE de visitar si es vol conèixer Bucuresti.

Aquesta és la facultat d'arquitectura Ion Mincu, on estudiem. L'edifici del segle XIX està construït amb l'estil propi romanès d'aquest segle, una espècie de neogòtic barrejat amb alguns elements orientals i elements clàssics. Per desgràcia ara mateix l'estan rehabilitant i les classes s'imparteixen a una ampliació de l'edifici més moderna. L'edifici es troba molt a prop del Km 0 de la ciutat al bell mig de tot.



El Museu Satului. Un museu a l'aire lliure al costat del parc més gran i més bonic de tots, el Parc Herastrau. Aquest museu construït als 30 es tracta d'un recull de l'arquitectura tradicional romanesa. S'hi poden trobar reproduccions de les cases típiques de cada part del país així com també algunes esglésies, molins i petites barques. Als caps de setmana hi ha un mercat de productes artesans romanesos com ara ceràmica, objectes de vímet, roba tradicional i també formatges, embotits, zacusca, mel o conserves. El dia que vam venir nosaltres feien un festival i vam poder enganxar diverses actuacions musicals molt autèntiques. Si es vol conèixer una mica més de Romania sense sortir de Bucuresti, aquest és el lloc ideal per fer-ho.

Papanasi

Iniciem aquesta secció sobre gastronomia romanesa amb el postre tradicional per excel·lència: el Papanasi (pronunciat papanash).

Aquesta bomba calòrica, que es pot prendre com a plat únic ja sigui per dinar o per sopar, és una espècie de rosquilla gegant suau i esponjosa per dins i cruixent per fora. Se'n serveixen dos unitats culminades per una bola cruixent de les mateixes característiques. A més també va amb nata líquida i colís de fruites del bosc. Quantitats ingents. La combinació de gustos és explosiva pel paladar. Exquisit, tant que ens n'hem tornat uns addictes i en mengem sovint.

Si aneu a Romania no deixeu de tastar-lo. Un bon lloc on menjar papanasi i altres plats tradicionals romanesos és el restaurant Caru cu Bere del qual parlarem en una altra entrada.

Autobiografia lui

El dia 29 d’octubre vam assistir a l’estrena d’aquest documental sobre la vida del dictador Ceaucescu. Al cinema érem 10 persones, el Xavi i jo més 8 romanesos més. Que dir d’aquest document? La veritat és que ens esperàvem molt però el que vam veure va superar amb escreix les nostres expectatives. Es tracta d’una pel•lícula elaborada a partir d’imatges d’arxiu, la majoria d’elles vídeos propagandístics que el mateix Ceaucescu manava fer. La pel•lícula és un recull dels moments més importants de la trajectòria política i personal de Nicolae Ceaucescu, com ara la seva elecció com a president de la República o la seva visita als Estats Units. Però no només és això, també es mostren imatges de Romania i Bucuresti durant dels anys seixanta i fins a finals dels vuitanta. Imatges molt estètiques i propagandístiques però històriques al cap i a la fi. S’hi veuen les persones, la ciutat, les festivitats, les fàbriques, el camp, les tradicions... S’hi escolten la música i les veus que es van sentir llavors. Tot filtrat des dels ulls de la dictadura però coneixent la història no és difícil llegir entre línies.

Alguna de les parts que més ens van impressionar van ser les visites de Ceaucescu a la República Popular Xinesa i a la República Popular “Democràtica” de Corea. La rebuda que va tenir allà va ser espectacular i aterridora alhora. Si durant tota la pel•lícula al•lucines amb el règim romanès et dones compte que la bogeria d’aquest no era res comparat amb la dels règims Xinès i Nord-Coreà. És en aquests viatges on Ceaucescu va conèixer Mao Zedong i Kim Il-Sung i va agafar idees pel seu pla de “remodelar” Bucuresti.

Per l’aforament que hi havia al cinema vam deduir que a la societat romanesa no li interessa gaire remoure el seu passat. Realment és un tema bastant traumàtic recordar la dictadura i els esdeveniments que van succeir durant el desembre de 1989. La dictadura de Ceaucescu a part de ser responsable de milers de morts i exilis polítics a Sibèria és responsable de l’empobriment del país i del creixement d’un gran deute exterior. A més, “gràcies” al seu pla per reconvertir Bucuresti en una ciutat monumental (segons el seu criteri), es va destruir una cinquena part de la ciutat i a canvi s’hi van construir blocs de pisos massa alts, avingudes desproporcionades i el monstruós Palau del “Poble”el qual de moment ha costat 10 bilions de dòlars (i encara no està acabat). Una quantitat que han hagut de pagar els romanesos mentre veien com el país patia greus carències i s’enfonsava en la misèria.

Fent un petit incís, les 40000 famílies que van ser desplaçades de l’espai que ocuparia el Palau del “Poble” van ser avisades amb un dia d’antel•lació i l’espai que va quedar després d’haver-ho arrasat tot va ser anomenat Ceaushima (Ceaucescu + Hiroshima), però aquesta és una altra història.

L’únic vídeo que apareix al documental i que no ha estat proporcionat pels arxius del dictador és el que mostra el seu judici el dia 25 de desembre, just abans de ser afusellat amb la seva dona. Aquestes imatges van ser vistes per tots els romanesos i van donar la volta al món... Un altre dels traumes del país, el fet d’haver afusellat a una persona el dia de Nadal (hem de recordar que són molt creients). Tot i així coneixent el context que va acompanyar els fets, la mort de 1100 persones a Timisoara en un mateix dia per part de l’exèrcit al repel•lir la revolució, pot ajudar a clarificar una mica la situació.

Què n’ha quedat de tot això? Ceaucescu estava convençut que la història el venjaria i que el record del seu període i d’ell mateix quedarien per a la posteritat. Va instaurar el culte a la seva persona i va adoptar una actitud paternalista amb el seu poble. Bé, el que n’ha quedat després de 21 anys és una sala quasi buida i un país que s’esforça per oblidar.

Per veure el tràiler cliqueu aquí