Budapest, una agradable sorpresa

Si voleu llegir més sobre la nostra escapada a Budapest, visiteu viatjant

La dansa dels ossos

Una tamborinada ens ha despertat aquest matí. Era un soroll ensordidor que venia del carrer i, encuriosits, hem sortit al balcó. a un grup de gent en rotllana, uns amb tambors, altres fent una dansa circular amb un cap d'os i... bé, serà millor que veieu el video.

És una dansa tradicional de Moldàvia que es celebra pel solstici d'hivern i té més de 2000 anys d'antiguitat. Serveix per a espantar els mals esperits i així, començar purificat el nou any. Els homes porten una pell i un cap d'os a sobre les espatlles i es van moment de forma semicircular. Els tamboriners van tocant la melodia i de tant en tant tots canten la cançó. Aquesta antiga festa pagana acaba amb la mort de l'os, dels mals presagis, i reneix cada any per aquestes dates.

Ja és Nadal a Bucarest

Tot i estar una mica decebuts perquè encara no està a ciutat coberta per la neu, aquesta setmana hem intentat gaudir al màxim del nadal. Hem passejat per Cismigiu, el nostre parc preferit, i hem pogut veure totes les paradetes amb menjar tradicional, regals... És un lloc molt agradable ja que està molt ben cuidat, té racons sorprenents i de tant en tant, acull algun esdeveniment interessant de la ciutat. També hi un arbre de nadal de més de 10 metres d'altura i, atenció, una pista de patinatge sobre gel. Ens ha faltat temps per llogar els patins i posar-nos a donar voltes amunt i avall. I sense caure'ns!

També aquesta setmana hem assistit al concert de nadal de l'Universitat de Bucarest, celebrat a l'Aula Magna de la facultat de dret. En aquest concert hem pogut escoltar 25 cançons, entre elles, moltes nadales romaneses o en anglès i altres cançons d'un repertori clàssic. Els cantants eren el cor de nens de l'ONB (Òpera Nacional de Bucarest) i també participaven en el concert el cor i l'orquestra de l'UB. Visca l'esperit nadalenc.

Tot i que mentre escric aquestes paraules torna a nevar, no sabem perquè, mai acaba de quallar. Ja en van 3 o 4, de nevades. Això si, el fred que mai falti.

Volem Sarmale!

Ara que s’apropa Nadal ens agradaria delectar-vos amb una de les receptes típiques romaneses, especial per aquestes dates. Es tracta del Sarmale el plat per excel•lència de la cuina romanesa, el més representatiu i gustós. El Sarmale és un plat d’origen turc. Els otomans el van portar des de Constantinoble, allà l’anomenen Sarma, i els romanesos ben aviat el van adaptar a la seva gastronomia. El Sarmale es pot menjar sempre però és especialment devorat al dia de Nadal i durant les celebracions d’any nou.

En què consisteix? Doncs en una barreja de carn picada que acostuma a ser porc i vedella mesclada amb arròs i envoltada amb una fulla de col o de parra. La fulla de col/parra pot estar en escabetx o al natural. Es fan uns farcellets amb aquets ingredients i es deixen bullir coberts de brou durant uns 80 minuts. Alhora de servir-se s’acompanya amb mămăligă (polenta en romanès) i smântâna (nata agra molt cremosa). És un plat molt calòric i que omple molt, perfecte per a les baixes temperatures hivernals. Les dues variants són delicioses, la fulla de col (varză) té un gust més suau i el plat esdevé més melós i amable mentre que la fulla de parra (vita) té un gust més estrident i el contrast de gustos és més interessant. La mămăligă i l’smântâna posen un contrapunt perfecte en aquest plat tan rodó. Bon profit o pofta buna!

Sarmale in foi de varza

Sarmale in foi de vita

Neu a Bucuresti... per fi!

A petició d'un seguidor del blog hem decidit penjar algunes fotos de com ha estat la primera nevada a Bucuresti. En realitat han sigut "4 flocs" i no ha quallat gens, al cap de poc brillava el Sol i el cel era blau. Però ha fet molt de fred tot el dia. Com a bons barcelonins ens hem emocionat molt al veure nevar aquest matí només llevar-nos, feia dies que desitjàvem veure neu! Ahir estàvem a 16ºC i avui a 0ºC, en una nit sembla que el nostre desig s'ha complert.

I ara un petit video, és molt poc espectacular però així podeu veure com és el nostre barri i la tranquilitat que es respirava a les 10 del matí. La revedere!

Estem preparats! Doneu-nos xampany! Anem amb els gitanos!

Si voleu llegir més sobre el nostre "Gypsy Weekend", visiteu viatjant

Des d'uns altres ulls

Els pares de la Laia han passat una setmana a Bucarest i repetim l'experiència d'explicar la ciutat des d'altres ulls. Es tracta de Hanul Berarilor, o traduït la Fonda Cervesera, un dels millors llocs per menjar de la ciutat. Aquest elegant palau, amb una gran terrassa a l'estiu ofereix tot tipus de manjars romanesos com cascaval rebossat o unes salsitxes molt sucoses. A més, cosa estranya, el servei és d'allò més impecable.

Lipscani és el carrer més important del centre. Actualment l'estan restaurant i quan acabin serà un dels principals atractius de la ciutat. Tot el centre és una zona amb molta vida, tant de dia com de nit. És diferent de la resta de la ciutat on els carrers són amples i sorollosos. Aquí, en canvi, gairebé no hi passen cotxes i s'hi fa agradable passejar. A més, hi ha molts restaurants, esglésies i algún que altre museu.

També al centre, darrere del Banc Nacional, s'hi fa un mercat "ambulant" cada cap de setmana on venen des de música fins a antiguitats. També s'hi instal·len músics al carrer com es pot veure en la fotografia o, de tant en tant, es fa algun concert o altres activitats.

Aquesta és l'església del patriarcat. Vindria a ser la catedral ortodoxa de Romania. D'aquesta església en podem explicar una anècdota molt divertida. Està just al cantó d'Unirii (la "plaça" central de la ciutat) i un dia, passejant per la zona, vam veure com milers de persones, beates la majoria, feien cua en direcció a l'església. Una cua de més de mig quilòmetre de llarg (sense exagerar). Resulta que havien dut al Patriarcat les despulles d'un sant o algun "amulet" per l'estil. La gent que feia cua durant hores, duien sempre flors. Aquestes flors, un cop dins l'església, es beneïen i les duien a casa per estar protegits.

El parc més gran de la ciutat és el Parcul Herastrau. Probablement també és el més bonic ja que està molt ben cuidat. El vam visitar per últim cop en plena tardor i la paleta de colors anava des dels verds més clarets fins als marrons més foscos. Una explosió de colors per als nostres ulls. No em vull ni imaginar com deu ser en ple hivern tot blanc. En aquest parc a més s'hi poden fer un munt d'activitats, des de passejar-s'hi en bici, visitar un museu d'edificis tradicionals de Romania o jugar a golf. Té zones per nens, un skate-park, pistes de tenis, un llac gegant i un munt d'estàtues curioses a més de zones verdes perfectes per a fer un picnic quan arribi l'estiu.

Per sort, a prop de casa tenim un mercat de fruites i verdures on podem fer part de la nostra compra setmanal a bon preu. És un dels millors llocs on podem practicar el nostre, de moment, macarrònic romanès. Hi ha alguns productes que costen de trobar però d'altres que són de molt bona qualitat com les patates o les albergínies. També hi comprem pomes, llimones, raïm, enciam ceba, pastanagues... vaja, tota la fruita i la verdura.

És un mercat de flors. Les flors són omnipresents a la ciutat. A nosaltres ens agraden especialment les Dahlies. Ara mateix en tenim una de lila a casa. És un goig poder caminar pertot i trobar a cada racó tot tipus de flors diferents a les floristeries. No sabem ben bé perquè però ens dóna la impressió de que és el comerç més estès a la ciutat.

El Quim, la Laia i la Lola amb el riu Dîmbovita al fons. Esperem les vostres impressions als comentaris de l'entrada. Si us ve de gust podeu fer-nos cinc cèntims de la vostra estada a Bucarest i a Romania.