Margeanului

A la universitat fem una assignatura que tracta sobre la pobresa, concretament sobre les condicions infrahumanes d'habitatge en que viuen molta gent de Romania (i del món). El treball de camp ens ha dut a explorar un dels barris "difícils" del sud de la ciutat, Margeanului. Havíem de caminar per la zona i parlar amb tanta gent com poguéssim de com eren les seves cases, quanta gent hi vivia, qui les havia construït...

El barri, que es troba a l'extrem de la ciutat, comunicat amb un parell de línies d'autobusos, entre blocs comunistes dels anys 80 i antics camps de conreu que poc a poc es van convertint en noves urbanitzacions, és un dels exemples del caos urbanístic de la ciutat. Preexistent a la dictadura, el composen una trentena d'estrets carrers paral·lels on hi ha petites cases autoconstruïdes. Alguns dels carrers encara no estan asfaltats i, quan ha plogut o nevat de forma extensiva, s'omplen de fang i és molt difícil de caminar-hi. Els altres, en canvi, són tranquils i sense gairebé cotxes (tot un luxe a Bucarest), la gent s'està tafanejant a fora de les seves cases i els nens juguen al carrer. En quant a equipaments i serveis, s'ha de dir que tot i ser un barri "marginal", hi ha unes quantes escoles, esglésies, cementiri i, al carrer principal que articula el barri botigues de tota mena. El que hi falta potser són parcs o espais públics.

Les cases són peculiars. En els últims 40 anys les famílies s'han anat construint com han pogut casa seva. Hi ha algunes cases que fan molt bona fila i d'altres que es cauen a trossos. En alguna es pot veure l'improvisat aïllament de blocs de porexpan sense cap mena d'acabat exterior i en d'altres és impossible imaginar-se que hi viu algú ja que estan en ruïnes. També sobta trobar-se allà al mig alguna opulent casa de 4 plantes d'un color verd llampant o cases amb el mur exterior d'un trencadís hortera.

Hem aconseguit parlar amb molta gent que ens ha aportat dades interessants. Moltes de les cases estan superpoblades ja que potser hi viuen en 2 habitacions gairebé 10 persones. Sembla ser que la majoria tenen llum i aigua, cosa que significa que tot i ser cases de construcció pròpia tenen la "cèdula d'habitabilitat". Cap veí ens ha manifestat cap mena d'inquietud per la seguretat en el barri. Els nens ens han vingut a parlar encuriosits, demanant-nos que els féssim fotos i alguna persona s'ha negat a parlar amb nosaltres de males maneres.

Estem contents que hem pogut conèixer de primera mà un barri perifèric de la ciutat. En un futur no molt llunyà ens agradaria veure'n d'altres per a tenir cada cop més una idea clara de Bucarest.