Aquest és el nostre riu, el riu que travessa Bucuresti i passa tangent a casa nostra. El riu al voltant del qual anem a córrer i per on sempre tornem de nit, quan s'acaba la festa al centre. El Dambovita és plàcid i tranquil, un tresor de la ciutat. Les seves aigües reflexen com un mirall el cel i els arbres del voltant. Sempre hi ha ànecs que hi neden i pescadors que hi pesquen. Al nord-oest de la capital el Dambovita entra a Bucuresti en forma de llac, l'immens Lacul Mori. El seu cabdal ha estat canalitzat i reprimit per evitar inundacions, ara flueix amb poca aigua, no gaire més d'un metre de profunditat. Ja al sud, crea uns aiguamolls enormes i salvatges, dins la ciutat encara just abans d'abandonar-la. El Dambovita podria aportar molta més bellesa i encant a Bucuresti. Caminar al seu costat et tranquil·litza l'ànima i t'aporta serenor.
Des d'aquí reivindiquem que es faci un parc fluvial, seguint el seu curs perquè els bucarestians puguin caminar al llarg del seu riu sense cotxes, amb les voreres amples aptes per anar en bicicleta o fer jogging. En l'últim concurs d’arquitectura on hem participat hem volgut reflexionar sobre la figura del riu, com a element regenerador de la ciutat. Creiem que és un bon punt de partida per conscienciar sobre la importància de la naturalesa i els espais verds a la ciutat, per ensenyar qualitat de vida.
Amb aquestes fotografies, preses al llarg de l'any volem homenatjar el nostre riu preferit, el trobarem molt a faltar:
Preciós!!!!! Un riu així dona vida a una ciutat
ResponEliminaMolt maco el Dambovita i la selecció de fotos que has fet. És un bon record de Bucarest i del seu canvi d'imatge al llarg de les estacions.
ResponEliminaM'ha sorprès el que dius de la gent que hi pesca. Això indica que les seves aigües són molt netes i poc contaminades...
A veure si tenen en compte la vostra idea del parc fluvial. Estaria molt bé.
Quin seguiment més original i bonic! Ara em penedeixo de no haver fet alguna cosa semblant a Seoul! :'(
ResponElimina