Brots verds!

Ja és aquí, oficialment la primavera ja ha arribat a la ciutat. No sabeu el bé que ens fa! Per fi el dur i persistent hivern ha deixat pas a la primavera. Ha costat, i durant tot el mes de març el Sol ha vingut i ha marxat, com jugant a fet i amagar amb nosaltres però finalment la calor ha guanyat al fred i la ciutat s’està preparant per l’explosió de colors que vindrà a continuació.

Els primers indicis de primavera els vam tenir la setmana passada quan per casualitat passejant pel nostre carrer vam veure els primers brots verds que naixien de les branques sense fulles. El nostre barri és molt tranquil, residencial majoritàriament, i es caracteritza pels blocs comunistes que tanquen tot l’espai. El que no sabeu és que aquests blocs vénen amb jardins semiprivats incorporats i en aquests jardins durant l’hivern hi regna la desolació i l’anarquia perquè els arbustos perden totes les fulles i la neu ho colga tot. Realment a l’hivern fan llàstima i et preguntes per què hi són. Però la resposta ve sola quan enmig de la tristor de les branques apareixen els petits bulbs verds tot anunciant un temps millor. Ara sabem per què serveixen aquests jardins. Gràcies a ells hem après a valorar les estacions i a ser conscients de l’entorn que ens envolta. Ens hem fet més observadors i percebem la naturalesa a prop nostre. Durant el dia desenes de pardals s’amaguen entre les branques i se’ls sent cridar entre la malesa. Quan de temps fa que no sentíem cantar un pardal? Famílies de gats tenen la seva caseta en aquests jardinets i encara ens meravellem de com han pogut resistir l’hivern. No com els pobres coloms que morien congelats a la neu i ens trobàvem el seu cadàver estès dramàticament damunt la capa blanca esperant ser devorats per algun gat o gos. Aquests dies de bo hem vist a més d’un senyor gran llaurant la terra i fent neteja del tros per preparar el terreny a la nova estació. Els arbres desolats han estat podats i algunes tulipes i campanetes d’hivern han tret el cap anticipadament quan encara hi quedava una mica de neu.

Ara però, és el torn dels brots verds! Amb ells l’església del barri ha tornat a lluir i les parades de flors s’han omplert de mercaderia olorosa.


És el moment del Sol, de l’alegria, de la verdor i els colors. Visca!

http://www.youtube.com/watch?v=VTR0CjHFFCo

Herastrau

Quan no està coberta per la neu, Bucarest és una ciutat amb un munt de parcs verds plens de flors i vegetació que serveixen de pulmó a una ciutat ocupada en la seva totalitat pels cotxes. De tots els parcs, el més important i característic de la ciutat és l'Herastrau.

Un parc immens, de més de 2km² on joves bucurestians passen els calorosos dies d'estiu fent pícnic, o les famílies lloguen bicis (gratis) per recórrer el parc de cap a peus (atenció, després de fer els 4km que això representa caminant, crec definitivament que és millor fer-ho amb bici). És un símbol de la ciutat i el que el fa tant especial és el llac central per on es poden fer mini-creuers, o llogar barques de rems; el parc es distribueix al voltant del llac i s'hi pot trobar des de restaurants amb terrassa, fins a un camp de golf.

Ara bé, l'atractiu més gran del parc és potser el museu Satului, que és un recull d'arquitectura vernacular de Romania en un espai a l'aire lliure. Si hi ha sort quan visites el museu et pots trobar amb parades de menjar típic i amb grups de música tradicional. És un dels millors llocs de la ciutat. A més, el parc recull un munt d'opcions lúdiques com parcs infantils, parades de menjar, pistes d'skateboard o un jardí botànic. També, arreu del parc podem trobar diverses estàtues de personatges famosos romanesos o d'arreu.

En definitiva, podem dir que el Parcul Herastrau és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat i de visita obligada per aquells qui els agradi la naturalesa i fugir per uns moments del caos urbà.

Mărţişor o l’hipotètic començament de la primavera

Avui, dia 1 de març es celebra a Romania, Bulgària i la República de Moldova la festa tradicional de Martisorul. La paraula prové del mot martie que significa març en romanès. Aquesta festivitat d’origen pagà representa el començament de la primavera i també el triomf del bé sobre el mal, l’escalfor sobre el fred o l’alegria sobre la tristor. És típic que els nois regalin a les noies una espècie d’amulet fet amb fils vermells, representant la primavera, i blancs, l’hivern, entortolligats que subjecten un petit objecte. També és possible regalar una polsera de fils vermells i blancs. Aquests regalets es diuen Martisoare i es poden trobar a la centenars de parades que omplen la ciutat durant aquests dies. També, a part de del Martisoare, els nois regalen a les noies un ramet de flors. Les més comunes són les campanetes d’hivern (galanthus), les que primer floreixen quan encara queda una mica de neu al terra. I neu és el que precisament ha despertat avui a Bucuresti. Un cel blanc i uns quants flocs ens han desitjat bon dia aquest matí. No ens oblidem, evidentment del fred implacable. I és que certerament el país està molt emocionat amb l’arribada de la primavera però nosaltres no ens ho acabem de creure tot això, perquè primavera el que se’n diu primavera encara no l’hem vist. Però bé, l’encant del Martisor és innegable. El seu origen es remunta als tracis quan honoraven al seu déu Marsyas Silen i posteriorment la festa romana en honor al déu Mart. Les dones s’adornaven amb monedes lligades amb fils vermells i blancs per tenir un any productiu.

Malgrat el fred persistent, ens deixem contagiar per l’esperit primaveral i us desitgem a tots un feliç Mărţişor!