Ja és aquí, oficialment la primavera ja ha arribat a la ciutat. No sabeu el bé que ens fa! Per fi el dur i persistent hivern ha deixat pas a la primavera. Ha costat, i durant tot el mes de març el Sol ha vingut i ha marxat, com jugant a fet i amagar amb nosaltres però finalment la calor ha guanyat al fred i la ciutat s’està preparant per l’explosió de colors que vindrà a continuació.
Els primers indicis de primavera els vam tenir la setmana passada quan per casualitat passejant pel nostre carrer vam veure els primers brots verds que naixien de les branques sense fulles. El nostre barri és molt tranquil, residencial majoritàriament, i es caracteritza pels blocs comunistes que tanquen tot l’espai. El que no sabeu és que aquests blocs vénen amb jardins semiprivats incorporats i en aquests jardins durant l’hivern hi regna la desolació i l’anarquia perquè els arbustos perden totes les fulles i la neu ho colga tot. Realment a l’hivern fan llàstima i et preguntes per què hi són. Però la resposta ve sola quan enmig de la tristor de les branques apareixen els petits bulbs verds tot anunciant un temps millor. Ara sabem per què serveixen aquests jardins. Gràcies a ells hem après a valorar les estacions i a ser conscients de l’entorn que ens envolta. Ens hem fet més observadors i percebem la naturalesa a prop nostre. Durant el dia desenes de pardals s’amaguen entre les branques i se’ls sent cridar entre la malesa. Quan de temps fa que no sentíem cantar un pardal? Famílies de gats tenen la seva caseta en aquests jardinets i encara ens meravellem de com han pogut resistir l’hivern. No com els pobres coloms que morien congelats a la neu i ens trobàvem el seu cadàver estès dramàticament damunt la capa blanca esperant ser devorats per algun gat o gos. Aquests dies de bo hem vist a més d’un senyor gran llaurant la terra i fent neteja del tros per preparar el terreny a la nova estació. Els arbres desolats han estat podats i algunes tulipes i campanetes d’hivern han tret el cap anticipadament quan encara hi quedava una mica de neu.
Els primers indicis de primavera els vam tenir la setmana passada quan per casualitat passejant pel nostre carrer vam veure els primers brots verds que naixien de les branques sense fulles. El nostre barri és molt tranquil, residencial majoritàriament, i es caracteritza pels blocs comunistes que tanquen tot l’espai. El que no sabeu és que aquests blocs vénen amb jardins semiprivats incorporats i en aquests jardins durant l’hivern hi regna la desolació i l’anarquia perquè els arbustos perden totes les fulles i la neu ho colga tot. Realment a l’hivern fan llàstima i et preguntes per què hi són. Però la resposta ve sola quan enmig de la tristor de les branques apareixen els petits bulbs verds tot anunciant un temps millor. Ara sabem per què serveixen aquests jardins. Gràcies a ells hem après a valorar les estacions i a ser conscients de l’entorn que ens envolta. Ens hem fet més observadors i percebem la naturalesa a prop nostre. Durant el dia desenes de pardals s’amaguen entre les branques i se’ls sent cridar entre la malesa. Quan de temps fa que no sentíem cantar un pardal? Famílies de gats tenen la seva caseta en aquests jardinets i encara ens meravellem de com han pogut resistir l’hivern. No com els pobres coloms que morien congelats a la neu i ens trobàvem el seu cadàver estès dramàticament damunt la capa blanca esperant ser devorats per algun gat o gos. Aquests dies de bo hem vist a més d’un senyor gran llaurant la terra i fent neteja del tros per preparar el terreny a la nova estació. Els arbres desolats han estat podats i algunes tulipes i campanetes d’hivern han tret el cap anticipadament quan encara hi quedava una mica de neu.
Ara però, és el torn dels brots verds! Amb ells l’església del barri ha tornat a lluir i les parades de flors s’han omplert de mercaderia olorosa.
És el moment del Sol, de l’alegria, de la verdor i els colors. Visca!
http://www.youtube.com/watch?v=VTR0CjHFFCo
Ara només queda comprar tests amb flros per omplir el nostre balcó de primavera
ResponEliminaSí!!!!!! quan serà això? :-p
ResponEliminaJajajajaja! Q tendre!! Quin article més dolç!! *o*
ResponEliminaI quin barri més maco en el que viviu! A veure si us animeu i munteu un jardinet vosaltres també!
No sabeu l'enveja que em feu, que fa dos dies encara ens va nevar aquí! Sembla que estiguem maleïts, no hi ha manera que els termòmetres pugin a més de 7 graus!! Vull que arribi la primavera i l'escalforeta!! U_U
Tot arribarà Nellie!!! Espero que quan jo sigui allà ja hagin arribat els brots verds! ;-)
ResponEliminaJo també vull que arribi la primavera!!!!!
ResponEliminaQuina entrada més poètica. M'ha agradat molt aquesta descripció del vostre barri despertant a la primavera. Per a mi, és la millor estació de l'any. Sempre em sorpren i m'ilusiona la seva arribada, plena de noves olors, colors i optimisme. A més, en un lloc on l'hivern és tan rigurós encara deu ser més gratificant.
ResponEliminaPetons primaverals!!
Hola nois, sabeu que hi ha la passa de la "febre de la primavera"i és altamanet contagiosa i recomenable. Aquí també es nota , a estones fa sol, després plou una mica , vent,torna el sol.... i els jardins ja llueixen aquella brillantor primaveral.....m'heu contagiat !!!!
ResponElimina... a Barcelona avui hem tingut un dia primaveral, amb el canvi d'hora hem despertat en fosc, però després hem guanyat amb un dia amb una lluminositat que ja fa preveure que ja estan aquí els brots verds. Jo també m'apunto a la primavera
ResponElimina