Dacia Logan, un dels icones de Romania

Dacia és l'empresa amb més volum de negoci a l'exterior de Romania. Aquesta empresa creada als anys 60 va significar una de les poques mostres de capitalisme durant l'època comunista. Era un dels pocs bens de consum al que els habitants del país podien tenir lliure accés i qui més qui menys en va arribar a tenir un. Amb els anys es van crear un munt de models austers que encara circulen per les carreteres. Això va ser fins que, ja en democràcia, Dacia va decidir modernitzar-se i obrir-se a Europa i el món. Ho van fer amb el Dacia Logan, que es podria considerar el primer cotxe low-cost de la història.

El model Logan, que ha col·locat Romania al mapa, es va començar a comercialitzar l'any 2004 i des de llavors se n'han venut a tot el món un milió d'exemplars. Es caracteritza per ser lleig i fet amb materials econòmics però amb un motor fiable i un preu molt per sota de la competència en el sector.

Quan veniem a Romania l'any passat aquest cotxe és del poc que coneixiem. Un cop aquí, ens hem adonat que és omnipresent. És el cotxe que més es veu al carrer. També s'hi poden veure bastant els models antics de la marca, que vindria a ser com veure un munt de sis-cents pel carrer. I nosaltres hi hem tingut contacte directe els cops que hem llogat cotxes ja que gairebé sempre n'hem hagut de conduir un. I, s'ha de dir, que seran econòmics però tenen 4 rodes i un volant com tots els altres.

Buscant la tomba del Vlad Tepes a Snagov

Aprofitant el bon temps que ja comença a despuntar a Bucarest i la visita de l’Espe i la Marisol, hem anat d’excursió aquest cap de setmana a dos llocs emblemàtics propers a Bucarest.

El primer que vam visitar va ser el Monestir d’Snagov, situat a 40km de Bucuresti. Al voltant d’un llac preciós s’estén el poble d’Snagov, convertit en un resort turístic, i el poblet rural i encantador de Silistea Snagovului. Des d’aquest s’accedeix a través d’un pont a l’illa on hi ha el Monestir d’Snagov, on és enterrat el famós Vlad Tepes altrament conegut com a Vlad l’Empalador o Comte Dràcula.

Per arribar-hi ens vam mig perdre per carreteres bucòliques al llarg de camps de cereals i roselles i trobant-nos cada dos per tres amb carros tirats per cavalls. El poblet són quatre cases de camp amb els seus respectius jardins i horts. Vam haver de travessar un petit bosquet per una carretera de terra i anar preguntant cada dos per tres el camí als pagesos que ens trobàvem. Quan hi vam ser-hi la vista no podia ser més bonica, el llac resplendia i a l’altra banda del pont es veia la frondosa illa d’Snagov amb el monestir recent restaurat traient el nas sobre els arbres.

L’església es va començar a fer al segle XV però va ser Vlad Tepes qui la va acabar, va construir un monestir i va emmurallar tot el recinte. Vlad va ser rei de Valàquia durant un curt període de temps (1456-1462), va convertir en capital a la ciutat de Bucuresti, mudant tota la cort allà i va defensar el país contra els turcs usant mètodes molt sàdics. No només va defensar la seva terra sinó que va conquerir diverses ciutats de l’Imperi Turc i vàries ciutats de Transilvània com Brasov, Sibiu o Fagaras, exterminant la població saxona que hi vivia. A ell se li atribueixen 100000 morts per empalament. Aquesta era la seva tortura preferida, amb els presoners de guerra creava “boscos” d’empalats, tot tallant els arbres i usant-los com estaques per fer formacions geomètriques amb els presoners empalats. Li agradava molt fer cercles concèntrics al voltant de les ciutat conquerides i no tenia cap escrúpol alhora d’empalar homes, dones o nens. L’exèrcit turc va renunciar a atacar Valàquia mentre ell fos rei, espantats al veure milers cossos de cadàvers en descomposició al llarg de les ciutats que pretenien conquerir. Els delictes que més odiava Vlad eren el robatori, la mentida i l’adulteri i castigava a qualsevol persona del seu reialme que els practiqués. Lluitava tan contra els Magiars com contra els Turcs sempre protegint els interessos de Valàquia i evitant sempre pagar impostos a qualsevol altre rei. Odiava a tots els nobles de Valàquia per haver matat el seu pare i el seu germà i per això els va assassinar a tots amb una mort lenta i cruel, obligant-los durant mesos a construir el seu castell fins que van morir extenuats. Podria citar moltes més anècdotes i fets escabrosos que va protagonitzar en Vlad però la llista seria infinita.

Tenia un odi visceral al sultà Mehmed II ja que Vlad havia estat el seu hostatge fins als 16 anys. Segons la llegenda el cap de Vlad Tepes va ser enviat al sultà com a prova de la seva mort i realment en el Monestir d’Snagov només hi ha enterrat el cos sense cap del rei.

La figura de Vlad és actualment una espècie d’heroi nacional per a Romania, durant la dictadura de Ceaucesu es van ressaltar els seus valors com a legislador i el seu exemple d’intolerància cap a les altres cultures, prevalent la cultura purament Romanesa per sobre les altres. Erròniament es pensa que és el Comte Dràcula, degut a la novela de Bram Stoker però el personatge real encara és més malvat que el de ficció. Vlad mai va veure sang (sí ho va fer la comtessa de Transilvània Erzsebet Báthory a qui se li atribueixen 630 morts) i el nom de Dracul fa referència a l’orde del Drac a la que pertanyia el seu pare.

Malgrat tot, el lloc és màgic i mereix una visita. No hi ha cap referència turística, està més aviat amagat i hi ha poca informació en romanès i anglès que expliqui la vida de Vlad. L’església està molt ben restaurada i l’entorn és tranquil i pacífic. Una gran contradicció amb el que va ser la vida de Vlad. Al voltant de la seva tomba només hi ha herba verda, cabretes, gallines, un llac en calma, creus i una església preciosa amb frescos del segle XV. Ningú diria que allà hi reposa un dels pitjors assassins de la història. Sigui com sigui, després dels segles en Vlad Tepes ha trobat la pau eterna.

Excursions per la ciutat: Parcul Tineretului i Cementiri Catòlic

Vist que ens queden 2 mesos i mig per acabar de gaudir de la nostra vida bucarestiana, hem decidit conèixer la nostra ciutat més a fons i per això hem iniciat un cicle de visites setmanals per explorar noves zones de Bucuresti.

Aquest cap de setmana passat, vam començar per un lloc a prop de casa i que coneixem poc en realitat, el parc Tineretului i el cementiri catòlic que està dins la zona verda del parc. Tineretului significa “els joves” i realment és un parc molt jovial ple de nens i de zones de joc per als més petits. Amb l’arribada de la nova estació i les pluja que ha estat fent el parc desplega verdor per totes bandes. És un parc relativament nou, data del 1964, i està col•locat a la zona sud de la ciutat ocupant una gran zona terra de ningú on abans hi havia boscos i descampats. El parc acull la “Sala Polivalenta”, on es fan molts esdeveniments diferents com el seu nom indica, un llac molt gran, restaurants i bars i molts parcs infantils, rars de veure a Bucuresti.


A l’hivern es cobreix completament de neu i el llac es gela. És un dels millors llocs de la ciutat per tirar-se en trineu gràcies als desnivells i turons que hi ha. Cada cap de setmana des del novembre al març molts pares amb fills hi van per practicar esports hivernals. Aquesta zona de Bucuresti és de les poques que té cotes de nivell més altes del normal. La resta de la ciutat és completament plana però a Tineretului s’aixequen petits turons envoltant el llac i des d’allà es poden veure unes bones vistes de la ciutat, emmarcades pels arbres i la vegetació les puntes de les esglésies i dels edificis més altes treuen el cap.


En el parc es poden llogar bicicletes per molts poc diners i gratuïtament si s’és estudiant. Al ser tan gran està molt bé per donar-hi voltes sobre rodes. El dia que hi vam anar nosaltres estava verd i exuberant, ple de nens i de famílies. Després del parc vam visitar el cementiri catòlic, just al costat. En realitat volíem anar al Cimitirul Bellu, on ens havien dit que jeia el dictador Ceaucescu, enterrat secretament, i altres personatges importants romanesos però pel camí vam topar amb aquest petit cementiri i ens va sembla molt interessant. A Romania el 87% de la població és ortodoxa davant del 5% catòlics. Era el primer cementiri que rendia culte al catolicisme que veiem a Romania. Normalment els grups catòlics son els hongaresos residents a Romania o els alemanys de Transilvània que van marxar fa molt de temps. Alguns romanesos també ho són. El cementiri constituïa una barreja de noms i d’orígens molt interessants. Cognoms genuïnament alemanys compartien espai amb cognoms hongaresos, ucrainians, italians, francesos i d’altres procedències que intentàvem endevinar. Cada tomba contenia una història amagada darrere seu, molts eren morts de la 2a Guerra Mundial i altres durant el període de les revolucions al 1989. És estrany que a Bucuresti, la gran capital a Valàquia, emblema de l’ortodoxisme i de la cultura romanesa s’hi puguin trobar aquestes mescles i reminiscències d’un passat tan interessant i heterogeni que normalment es troben a Transilvània, Bucovina o Maramures. No obstant la prova és allà i Bucuresti no s’escapa tampoc del passat de la Romania a pedaços.

Ardei Umpluti sempre deliciós

Fa un parell de dies vam decidir que necessitàvem tornar a degustar cuina tradicional romanesa. Dit i fet, ens vam encaminar cap el Hanul Berarilor, el nostre restaurant preferit de Bucuresti, i vam assaborir els deliciosos Ardei Umpluti. Per a mi potser és el millor plat que tenen a Romania. Es tracta d’un àpat de carn, compost d’un pebrot verd romanès (ardei) farcit d’una barreja de carn de vedella i porc i arròs. Els ardei es couen a foc lent i van acompanyats d’un sofregit de ceba i tomàquet. El plat és consistent però molt suau, la combinació del pebrot amb el farciment és molt gustós i harmònic. La carn i l’arròs es mesclen perfectament i agafen l’aroma del sofregit, embolcallats del pebrot cuit fan una combinació perfecta.

Els ardei es solen acompanyar d’una ració de smantana (la nata àcida romanesa) que aporta frescor i contrast al guisat.

Un bon lloc per assaborir Ardei Umpluti a Bucuresti és sens dubte el restaurant Hanul Berarilor Interbelic. Com a bons amants de la gastronomia hem peregrinat a diferents restaurant i provat les seves variacions del plat. També n’hem provat de casolans, fets amb amor a les cuines romaneses. Evidentment un plat casolà té més valor afegit però la versió del Hanul Berarilor és realment bona. El restaurant és un edifici de principis del segle XX d’estil neo-romanès. La decoració interior és impecable i el servei és atent i personalitzat. Diàriament fan espectacles de música tradicional i no tant tradicional a la sala central de l’edifici de manera que totes les sales restaurant tenen visibilitat del que està passant. Un plat d’Ardei Umpluti pot costar uns 4,5 € (18 lei) i són 450gr de menjar.

Només us podem recomanar que els proveu, pofta buna!