Aprofitant el bon temps que ja comença a despuntar a Bucarest i la visita de l’Espe i la Marisol, hem anat d’excursió aquest cap de setmana a dos llocs emblemàtics propers a Bucarest.
El primer que vam visitar va ser el Monestir d’Snagov, situat a 40km de Bucuresti. Al voltant d’un llac preciós s’estén el poble d’Snagov, convertit en un resort turístic, i el poblet rural i encantador de Silistea Snagovului. Des d’aquest s’accedeix a través d’un pont a l’illa on hi ha el Monestir d’Snagov, on és enterrat el famós Vlad Tepes altrament conegut com a Vlad l’Empalador o Comte Dràcula.
Per arribar-hi ens vam mig perdre per carreteres bucòliques al llarg de camps de cereals i roselles i trobant-nos cada dos per tres amb carros tirats per cavalls. El poblet són quatre cases de camp amb els seus respectius jardins i horts. Vam haver de travessar un petit bosquet per una carretera de terra i anar preguntant cada dos per tres el camí als pagesos que ens trobàvem. Quan hi vam ser-hi la vista no podia ser més bonica, el llac resplendia i a l’altra banda del pont es veia la frondosa illa d’Snagov amb el monestir recent restaurat traient el nas sobre els arbres.
L’església es va començar a fer al segle XV però va ser Vlad Tepes qui la va acabar, va construir un monestir i va emmurallar tot el recinte. Vlad va ser rei de Valàquia durant un curt període de temps (1456-1462), va convertir en capital a la ciutat de Bucuresti, mudant tota la cort allà i va defensar el país contra els turcs usant mètodes molt sàdics. No només va defensar la seva terra sinó que va conquerir diverses ciutats de l’Imperi Turc i vàries ciutats de Transilvània com Brasov, Sibiu o Fagaras, exterminant la població saxona que hi vivia. A ell se li atribueixen 100000 morts per empalament. Aquesta era la seva tortura preferida, amb els presoners de guerra creava “boscos” d’empalats, tot tallant els arbres i usant-los com estaques per fer formacions geomètriques amb els presoners empalats. Li agradava molt fer cercles concèntrics al voltant de les ciutat conquerides i no tenia cap escrúpol alhora d’empalar homes, dones o nens. L’exèrcit turc va renunciar a atacar Valàquia mentre ell fos rei, espantats al veure milers cossos de cadàvers en descomposició al llarg de les ciutats que pretenien conquerir. Els delictes que més odiava Vlad eren el robatori, la mentida i l’adulteri i castigava a qualsevol persona del seu reialme que els practiqués. Lluitava tan contra els Magiars com contra els Turcs sempre protegint els interessos de Valàquia i evitant sempre pagar impostos a qualsevol altre rei. Odiava a tots els nobles de Valàquia per haver matat el seu pare i el seu germà i per això els va assassinar a tots amb una mort lenta i cruel, obligant-los durant mesos a construir el seu castell fins que van morir extenuats. Podria citar moltes més anècdotes i fets escabrosos que va protagonitzar en Vlad però la llista seria infinita.
Tenia un odi visceral al sultà Mehmed II ja que Vlad havia estat el seu hostatge fins als 16 anys. Segons la llegenda el cap de Vlad Tepes va ser enviat al sultà com a prova de la seva mort i realment en el Monestir d’Snagov només hi ha enterrat el cos sense cap del rei.
La figura de Vlad és actualment una espècie d’heroi nacional per a Romania, durant la dictadura de Ceaucesu es van ressaltar els seus valors com a legislador i el seu exemple d’intolerància cap a les altres cultures, prevalent la cultura purament Romanesa per sobre les altres. Erròniament es pensa que és el Comte Dràcula, degut a la novela de Bram Stoker però el personatge real encara és més malvat que el de ficció. Vlad mai va veure sang (sí ho va fer la comtessa de Transilvània Erzsebet Báthory a qui se li atribueixen 630 morts) i el nom de Dracul fa referència a l’orde del Drac a la que pertanyia el seu pare.
Malgrat tot, el lloc és màgic i mereix una visita. No hi ha cap referència turística, està més aviat amagat i hi ha poca informació en romanès i anglès que expliqui la vida de Vlad. L’església està molt ben restaurada i l’entorn és tranquil i pacífic. Una gran contradicció amb el que va ser la vida de Vlad. Al voltant de la seva tomba només hi ha herba verda, cabretes, gallines, un llac en calma, creus i una església preciosa amb frescos del segle XV. Ningú diria que allà hi reposa un dels pitjors assassins de la història. Sigui com sigui, després dels segles en Vlad Tepes ha trobat la pau eterna.
Oh! Per fi he descobert on va enterrar en Vlad! Val a dir que és dels personatges més sinistres que coneixem, i suposo que les películes sobre ell tampoc ajuden a la seva fama (encara que no expliquin fets veraços)... Realment irònic que la seva tomba s'hagi convertit en un lloc tan bucòlic, però com bé diuen: "La mort és vida"!
ResponEliminaUn lloc més afegit a la meva llista de llocs per visitar a Rumania, sens dubte! :P
Déu n'hi do amb la història del Vlad Tepes. Crec que la versió real de la seva vida encara fa més por que la fictícia.
ResponEliminaEstic d'acord en que és ben paradoxal que reposi en un lloc tan bucòlic i tan diferent de la imatge que ens hem fet del personatge de ficció. També em sembla molt destacable que aquest lloc no hagi sucumbit encara al turisme de masses. Aquest és un gran valor afegit de Romania.
Per a mí, es un dels personatges preferits : desde ben petit que vaig veure el "Nosferatu" de Murnau i més recentment el "Dràcula" de Coppola, la seva imatge e iconografia sempre m'ha fascinat.
ResponEliminaA la peli d'en Coppola es on hi ha una mica de referencia a aquesta história real de lluites amb els turcs i defensa de la cristiandat.
Bé, eren altres temps i la gent era força animal (ara et tiren a sobre un missil intel.ligent,et converteixen en fosfatina i sembla més fashion).
Que descansi en pau en Vlad Tepes i totes les seves víctimes!!!!