Margeanului

A la universitat fem una assignatura que tracta sobre la pobresa, concretament sobre les condicions infrahumanes d'habitatge en que viuen molta gent de Romania (i del món). El treball de camp ens ha dut a explorar un dels barris "difícils" del sud de la ciutat, Margeanului. Havíem de caminar per la zona i parlar amb tanta gent com poguéssim de com eren les seves cases, quanta gent hi vivia, qui les havia construït...

El barri, que es troba a l'extrem de la ciutat, comunicat amb un parell de línies d'autobusos, entre blocs comunistes dels anys 80 i antics camps de conreu que poc a poc es van convertint en noves urbanitzacions, és un dels exemples del caos urbanístic de la ciutat. Preexistent a la dictadura, el composen una trentena d'estrets carrers paral·lels on hi ha petites cases autoconstruïdes. Alguns dels carrers encara no estan asfaltats i, quan ha plogut o nevat de forma extensiva, s'omplen de fang i és molt difícil de caminar-hi. Els altres, en canvi, són tranquils i sense gairebé cotxes (tot un luxe a Bucarest), la gent s'està tafanejant a fora de les seves cases i els nens juguen al carrer. En quant a equipaments i serveis, s'ha de dir que tot i ser un barri "marginal", hi ha unes quantes escoles, esglésies, cementiri i, al carrer principal que articula el barri botigues de tota mena. El que hi falta potser són parcs o espais públics.

Les cases són peculiars. En els últims 40 anys les famílies s'han anat construint com han pogut casa seva. Hi ha algunes cases que fan molt bona fila i d'altres que es cauen a trossos. En alguna es pot veure l'improvisat aïllament de blocs de porexpan sense cap mena d'acabat exterior i en d'altres és impossible imaginar-se que hi viu algú ja que estan en ruïnes. També sobta trobar-se allà al mig alguna opulent casa de 4 plantes d'un color verd llampant o cases amb el mur exterior d'un trencadís hortera.

Hem aconseguit parlar amb molta gent que ens ha aportat dades interessants. Moltes de les cases estan superpoblades ja que potser hi viuen en 2 habitacions gairebé 10 persones. Sembla ser que la majoria tenen llum i aigua, cosa que significa que tot i ser cases de construcció pròpia tenen la "cèdula d'habitabilitat". Cap veí ens ha manifestat cap mena d'inquietud per la seguretat en el barri. Els nens ens han vingut a parlar encuriosits, demanant-nos que els féssim fotos i alguna persona s'ha negat a parlar amb nosaltres de males maneres.

Estem contents que hem pogut conèixer de primera mà un barri perifèric de la ciutat. En un futur no molt llunyà ens agradaria veure'n d'altres per a tenir cada cop més una idea clara de Bucarest.

Mămăliguţă cu brânză şi smântână

Ara que han passat les festes i que encara estem tots fent la digestió dels grans banquets de Nadal us presentem aquest plat romanès. No és massa lleuger però és molt gustós i agrada a tothom que el prova per primer cop. La mamaliguta cu branza si smantana s'acostuma a servir com a entrant als restaurants però es pot prendre en qualsevol situació que es vulgui. És un senzill i molt típic plat de Romania ja que combina tres dels grans productes per excel·lència de la gastronomia romanesa: la smantana (la nata agra molt cremosa), la mamaliga o mamaliguta (polenta, una pasta feta a partir de farina de blat de moro) i el branza (formatge de cabra amb gust molt intens i salat, es serveix ratllat).

La mamaliga és històricament el menjar dels pagesos i s'utilitza com a aliment base, substitut del pa moltes vegades, a les regions rurals de Romania. No té greixos ni colesterol i és rica en fibra. Constitueix la base de molts plats romanesos i també la trobem com a acompanyament a les carns a la brasa o als guisats. En sí mateixa no és molt gustosa però combinada amb el branza fa una simbiosi perfecta, els sabors es compenetren i la smantana ho acaba de lligar tot. Aquest plat s'ha començat a incloure als restaurants fa unes dècades i és del més barat que es pot trobar si es vol menjar a fora. Sol costar uns 8-10 lei que serien uns 2-2,5€, molt econòmic però si es fa a casa encara és més econòmic ja que el paquet d'un kilogram de farina de blat de moro costa 1 leu (25 cèntims d'euro).

Recomanem fervorosament provar la mamaliguta cu branza si smantana almenys una vegada si es visita Romania. És com l'ànima gastronòmica del país, un plat deliciós saludable i energètic. Molt senzill i molt innocent però que mai decepciona. La mescla de sabors és inesperada i quan acabes te'n quedes amb ganes de més. Per als més valents, podeu provar la variant que inclou també un ou ferrat.

La multi ani!

Des de Bucuresti volem felicitar a tots els nostres seguidors l'any nou que ara comença. Us agraïm sincerament el vostre suport. Moltes gràcies i feliç 2011!!

Aquí no es pren raïm però es beu "vin spumat" una espècie de cava i es llencen petards i focs artificials. Malgrat els -10ºC molta gent va sortir al carrer a celebrar el començament del 2011, a diverses places importants es van fer espectacles pirotècnics i es van muntar escenaris amb concerts per tota la ciutat. Va ser una nit innoblidable, la ciutat estava preciosa i alegre.

Us deixem amb una imatges que resumeixen breument la nit de cap d'any a la capital Romanesa. Fins la propera!