8 de gen. 2011

Mămăliguţă cu brânză şi smântână



Ara que han passat les festes i que encara estem tots fent la digestió dels grans banquets de Nadal us presentem aquest plat romanès. No és massa lleuger però és molt gustós i agrada a tothom que el prova per primer cop. La mamaliguta cu branza si smantana s'acostuma a servir com a entrant als restaurants però es pot prendre en qualsevol situació que es vulgui. És un senzill i molt típic plat de Romania ja que combina tres dels grans productes per excel·lència de la gastronomia romanesa: la smantana (la nata agra molt cremosa), la mamaliga o mamaliguta (polenta, una pasta feta a partir de farina de blat de moro) i el branza (formatge de cabra amb gust molt intens i salat, es serveix ratllat).

La mamaliga és històricament el menjar dels pagesos i s'utilitza com a aliment base, substitut del pa moltes vegades, a les regions rurals de Romania. No té greixos ni colesterol i és rica en fibra. Constitueix la base de molts plats romanesos i també la trobem com a acompanyament a les carns a la brasa o als guisats. En sí mateixa no és molt gustosa però combinada amb el branza fa una simbiosi perfecta, els sabors es compenetren i la smantana ho acaba de lligar tot. Aquest plat s'ha començat a incloure als restaurants fa unes dècades i és del més barat que es pot trobar si es vol menjar a fora. Sol costar uns 8-10 lei que serien uns 2-2,5€, molt econòmic però si es fa a casa encara és més econòmic ja que el paquet d'un kilogram de farina de blat de moro costa 1 leu (25 cèntims d'euro).

Recomanem fervorosament provar la mamaliguta cu branza si smantana almenys una vegada si es visita Romania. És com l'ànima gastronòmica del país, un plat deliciós saludable i energètic. Molt senzill i molt innocent però que mai decepciona. La mescla de sabors és inesperada i quan acabes te'n quedes amb ganes de més. Per als més valents, podeu provar la variant que inclou també un ou ferrat.





7 comentaris:

  1. Quina bona pinta!!!! a més de molt gustos!!!

    Ingredients
    1 litre d'aigua,
    400 g de farina de blat de moro,
    300 gr formatge: branza
    sal
    crema agra al gust

    Preparació
    Porteu l'aigua a bullir amb sal al gust, quan comenci a bullir, abocar la farina de blat de moro, remenant constantment fins a obtenir la consistència desitjada, per evitar-ne el grumulls i podeu afegir una mica de mantequilla.

    Col.loqueu una capa de polenta, i servir amb el formatge i la crema agra

    I ha qui afegeix una mica de cansalada fregida,

    Un plat de luxe

    ResponElimina
  2. Jjeje moltes gràcies per la recepta Marga!! Nosaltres hem intentat fer-ho a casa i ens ha sortit més o menys bé... El que la recepta no diu és que és molt difícil aconseguir que la mamaliguta quedi perfecta! Crec que són anys d'experiència i molta paciència. A Barcelona ho seguirem intentant!

    ResponElimina
  3. Els secrets de les cuineres... és cert això que els plats, tot i ser senzills, sempre tenen el seu truc per fer-los ben saborosos. Segur que amb la pràctica us acabarà sortint una maliguta ben lleugera i gustosa, com les que serveixen en els restaurants romanesos.
    Trobo que aquest és un plat molt adequat a l'hivern, boníssim de gust i calòric per afrontar el fred i la feina quotidiana.
    A més, té la virtud de ser molt digestiu... com la majoria dels menjars tradicionals.
    Quan torneu, ens n'haureu de fer un tast!!

    ResponElimina
  4. Ho intentarem!!! Ens esforçarem per fer la mamaliguta adequada! Quan tornem de Romania, la gastronomia d'allà la trobarem molt a faltar...

    ResponElimina
  5. Vull tornar a menjar la mamaliguta!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. ... si si es molt difícil, si no ets un cuiner experimentat de trobar-li el punt, això es igual de difícil que allò que us fèiem menjar de petits i que quedava com una pasterada, la sèmola,..., quan vam estar al Marroc ens van preparar un cuscús, i la senyora de la casa, s'hi va estar tot un matí remenant amb les mans perquè quedés com havia de quedar!!!! ... i estava boníssim.

    Així que a posar-hi paciència i pràctica

    ResponElimina
  7. Només he tingut el plaer de tastar-la un cop, però em va encantar!! ^^
    En aquests dies de fred glacial que tenim per aquí hi penso sovint... Mmm... Quines ganes d emenjar-ne!
    Ara heu d'aprendre a fer-la bé per poder-ne menjar a casa quan torneu! :P

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons