Budapest, una agradable sorpresa

Si voleu llegir més sobre la nostra escapada a Budapest, visiteu viatjant

La dansa dels ossos

Una tamborinada ens ha despertat aquest matí. Era un soroll ensordidor que venia del carrer i, encuriosits, hem sortit al balcó. a un grup de gent en rotllana, uns amb tambors, altres fent una dansa circular amb un cap d'os i... bé, serà millor que veieu el video.

És una dansa tradicional de Moldàvia que es celebra pel solstici d'hivern i té més de 2000 anys d'antiguitat. Serveix per a espantar els mals esperits i així, començar purificat el nou any. Els homes porten una pell i un cap d'os a sobre les espatlles i es van moment de forma semicircular. Els tamboriners van tocant la melodia i de tant en tant tots canten la cançó. Aquesta antiga festa pagana acaba amb la mort de l'os, dels mals presagis, i reneix cada any per aquestes dates.

Ja és Nadal a Bucarest

Tot i estar una mica decebuts perquè encara no està a ciutat coberta per la neu, aquesta setmana hem intentat gaudir al màxim del nadal. Hem passejat per Cismigiu, el nostre parc preferit, i hem pogut veure totes les paradetes amb menjar tradicional, regals... És un lloc molt agradable ja que està molt ben cuidat, té racons sorprenents i de tant en tant, acull algun esdeveniment interessant de la ciutat. També hi un arbre de nadal de més de 10 metres d'altura i, atenció, una pista de patinatge sobre gel. Ens ha faltat temps per llogar els patins i posar-nos a donar voltes amunt i avall. I sense caure'ns!

També aquesta setmana hem assistit al concert de nadal de l'Universitat de Bucarest, celebrat a l'Aula Magna de la facultat de dret. En aquest concert hem pogut escoltar 25 cançons, entre elles, moltes nadales romaneses o en anglès i altres cançons d'un repertori clàssic. Els cantants eren el cor de nens de l'ONB (Òpera Nacional de Bucarest) i també participaven en el concert el cor i l'orquestra de l'UB. Visca l'esperit nadalenc.

Tot i que mentre escric aquestes paraules torna a nevar, no sabem perquè, mai acaba de quallar. Ja en van 3 o 4, de nevades. Això si, el fred que mai falti.

Volem Sarmale!

Ara que s’apropa Nadal ens agradaria delectar-vos amb una de les receptes típiques romaneses, especial per aquestes dates. Es tracta del Sarmale el plat per excel•lència de la cuina romanesa, el més representatiu i gustós. El Sarmale és un plat d’origen turc. Els otomans el van portar des de Constantinoble, allà l’anomenen Sarma, i els romanesos ben aviat el van adaptar a la seva gastronomia. El Sarmale es pot menjar sempre però és especialment devorat al dia de Nadal i durant les celebracions d’any nou.

En què consisteix? Doncs en una barreja de carn picada que acostuma a ser porc i vedella mesclada amb arròs i envoltada amb una fulla de col o de parra. La fulla de col/parra pot estar en escabetx o al natural. Es fan uns farcellets amb aquets ingredients i es deixen bullir coberts de brou durant uns 80 minuts. Alhora de servir-se s’acompanya amb mămăligă (polenta en romanès) i smântâna (nata agra molt cremosa). És un plat molt calòric i que omple molt, perfecte per a les baixes temperatures hivernals. Les dues variants són delicioses, la fulla de col (varză) té un gust més suau i el plat esdevé més melós i amable mentre que la fulla de parra (vita) té un gust més estrident i el contrast de gustos és més interessant. La mămăligă i l’smântâna posen un contrapunt perfecte en aquest plat tan rodó. Bon profit o pofta buna!

Sarmale in foi de varza

Sarmale in foi de vita

Neu a Bucuresti... per fi!

A petició d'un seguidor del blog hem decidit penjar algunes fotos de com ha estat la primera nevada a Bucuresti. En realitat han sigut "4 flocs" i no ha quallat gens, al cap de poc brillava el Sol i el cel era blau. Però ha fet molt de fred tot el dia. Com a bons barcelonins ens hem emocionat molt al veure nevar aquest matí només llevar-nos, feia dies que desitjàvem veure neu! Ahir estàvem a 16ºC i avui a 0ºC, en una nit sembla que el nostre desig s'ha complert.

I ara un petit video, és molt poc espectacular però així podeu veure com és el nostre barri i la tranquilitat que es respirava a les 10 del matí. La revedere!

Estem preparats! Doneu-nos xampany! Anem amb els gitanos!

Si voleu llegir més sobre el nostre "Gypsy Weekend", visiteu viatjant

Des d'uns altres ulls

Els pares de la Laia han passat una setmana a Bucarest i repetim l'experiència d'explicar la ciutat des d'altres ulls. Es tracta de Hanul Berarilor, o traduït la Fonda Cervesera, un dels millors llocs per menjar de la ciutat. Aquest elegant palau, amb una gran terrassa a l'estiu ofereix tot tipus de manjars romanesos com cascaval rebossat o unes salsitxes molt sucoses. A més, cosa estranya, el servei és d'allò més impecable.

Lipscani és el carrer més important del centre. Actualment l'estan restaurant i quan acabin serà un dels principals atractius de la ciutat. Tot el centre és una zona amb molta vida, tant de dia com de nit. És diferent de la resta de la ciutat on els carrers són amples i sorollosos. Aquí, en canvi, gairebé no hi passen cotxes i s'hi fa agradable passejar. A més, hi ha molts restaurants, esglésies i algún que altre museu.

També al centre, darrere del Banc Nacional, s'hi fa un mercat "ambulant" cada cap de setmana on venen des de música fins a antiguitats. També s'hi instal·len músics al carrer com es pot veure en la fotografia o, de tant en tant, es fa algun concert o altres activitats.

Aquesta és l'església del patriarcat. Vindria a ser la catedral ortodoxa de Romania. D'aquesta església en podem explicar una anècdota molt divertida. Està just al cantó d'Unirii (la "plaça" central de la ciutat) i un dia, passejant per la zona, vam veure com milers de persones, beates la majoria, feien cua en direcció a l'església. Una cua de més de mig quilòmetre de llarg (sense exagerar). Resulta que havien dut al Patriarcat les despulles d'un sant o algun "amulet" per l'estil. La gent que feia cua durant hores, duien sempre flors. Aquestes flors, un cop dins l'església, es beneïen i les duien a casa per estar protegits.

El parc més gran de la ciutat és el Parcul Herastrau. Probablement també és el més bonic ja que està molt ben cuidat. El vam visitar per últim cop en plena tardor i la paleta de colors anava des dels verds més clarets fins als marrons més foscos. Una explosió de colors per als nostres ulls. No em vull ni imaginar com deu ser en ple hivern tot blanc. En aquest parc a més s'hi poden fer un munt d'activitats, des de passejar-s'hi en bici, visitar un museu d'edificis tradicionals de Romania o jugar a golf. Té zones per nens, un skate-park, pistes de tenis, un llac gegant i un munt d'estàtues curioses a més de zones verdes perfectes per a fer un picnic quan arribi l'estiu.

Per sort, a prop de casa tenim un mercat de fruites i verdures on podem fer part de la nostra compra setmanal a bon preu. És un dels millors llocs on podem practicar el nostre, de moment, macarrònic romanès. Hi ha alguns productes que costen de trobar però d'altres que són de molt bona qualitat com les patates o les albergínies. També hi comprem pomes, llimones, raïm, enciam ceba, pastanagues... vaja, tota la fruita i la verdura.

És un mercat de flors. Les flors són omnipresents a la ciutat. A nosaltres ens agraden especialment les Dahlies. Ara mateix en tenim una de lila a casa. És un goig poder caminar pertot i trobar a cada racó tot tipus de flors diferents a les floristeries. No sabem ben bé perquè però ens dóna la impressió de que és el comerç més estès a la ciutat.

El Quim, la Laia i la Lola amb el riu Dîmbovita al fons. Esperem les vostres impressions als comentaris de l'entrada. Si us ve de gust podeu fer-nos cinc cèntims de la vostra estada a Bucarest i a Romania.

Ateneul Roman

L'Ateneul Roman és la joia de la corona de Bucuresti. Per a molta gent es tracta de l'edifici més bonic de la ciutat. Com un Palau de la Música a la romanesa. Un edifici del segle XIX d'estil neoclàssic i ornamentat amb molts motius d'Art Noveau. Un exemple clar del romanticisme romanès on s'hi exalten els valor de la música, la cultura i la pàtria. Aquesta última representada a les pintures murals que decoren la sala de concerts i que evoquen la història de Romania. Realment és molt bonic, però per mi el millor és el que s'hi troba a dins: la millor oferta de música clàssica al millor preu. L'Ateneul és la seu de l'orquestra simfònica de Bucuresti, l'anomenada "Filharmònica George Enescu" que no tenen res a envejar a l'OCB. Setmanalment hi ha propostes musicals tant per orquestra simfònica com per música de cambra, així com també recitals de piano (aprofitant que és l'any Chopin) on conviden grans estrelles de la interpretació. Hi ha abonaments setmanals per a la música simfònica i també abonaments anuals només per la música de cambra.

El programa de la filharmònica és sempre sorprenent i molt complert. Acostumen a interpretar tres obres, dues d'algun autor romàntic i la tercera d'un autor contemporani. Incondicionalment una de les tres obres és per orquestra i solista, fet que aporta molt valor afegit al concert perquè pots contar amb la presència d'algun músic jove romanès molt brillant que esgarrapa les millors interpretacions. Pels solistes escullen músics del propi país que estan començant la seva carrera però que ho donen tot a l'escenari i que tenen molta qualitat. De les tres obres que s'interpreten almenys una és molt coneguda, per posar un exemple: Bolero de Ravel, Romeo i Julieta de Prokofiev o Peer Gynt de Grieg. Els altres temes no sempre són coneguts però són elegits amb molt bon criteri de manera que el concert sempre queda molt ben compensat.

En el programa del 2010 s'han interpretat obres de Schumann, Ravel, Txaikovsky, Lizt, Brahms, Anatol Vieru, Matthus, Prokofiev, Wagner, Mahler, Adrian Pop, Chopin, Grieg, Sibelius, Nielsen, Musorgski, Rahmaninov, Haciaturian, Puccini, Mozart, Bruckner... i altres.
El millor de tot és que l'entrada és molt assequible. Com que l'espai és petit i hi ha visibilitat i sonoritat perfectes des de tot els punts, totes les entrades costen el mateix. El preu per assistir a un concert de la Filharmònica George Enescu oscil·la entre els 8€ i 8,5€ depenent si és dijous o divendres. La música de cambra encara és més econòmica i els recitals acostumen a ser més cars perquè porten als millors músics internacionals.
Potser una de les coses que més m'agrada és que tens l'oportunitat de seure molt a prop dels músics i per tant l'experiència de la música en un lloc tan privilegiat és quasi sempre sublim. Pels amants de la música clàssica, és una visita obligatòria si veniu a Bucuresti, no us decebrà.

Damian Draghici

La setmana passada vam anar a la Sala Palatului a gaudir d'un concert de jazz on l'estrella era en Damian Draghici, el millor músic de flauta de Pan del món. La crítica el lloa per ser capaç de tocar aquest instrument de manera virtuosa. Pot treure-li unes notes a l'instrument que ningú més al món és capaç d'aconseguir; això és gràcies a que mou la llengua 4 vegades més ràpid que el normal.

Amb ell hi havia un pianista, un baix, un percussionista i un clarinet. Tots ells magnífics. A més, a mig concert s'hi va unir la Diane Schuur, una cantant i pianista cega amb 2 Grammys al seu palmarès. Aquest elenc de músics ens va deleitar amb versions dels grans mestres del jazz com ara John coltrane o Miles Davis entre d'altres.

Un altre dels factors especials del concert va ser el lloc on es feia, la Sala Palatului, l'edifici dels mítings de Ceausescu reconvertit en una imponent sala de festes. En aquesta sala hi ha un programa molt divers de música i és on es reuneixen el millor i el pitjor del panorama musical bucarestià.

Us deixo amb un fragment (de molt mala qualitat el vídeo) del concert per a que veieu més o menys de que anava la cosa!

Una mirada diferent

La Marga ens va venir a visitar fa unes setmanes. La seva estada a Bucuresti va ser curta però molt intensa! Vam procurar mostrar-li l'essència de la ciutat i ella mitjançant la seva càmera va recollir unes quantes imatges molt interessants. En aquesta entrada us presentem el seu punt de vista.

Aquest és el Palau del "Poble". Un edifici monstruosament gran fet a encàrrec del dictador Ceaucescu. L'edifici s'utilitza per albergar el govern però estava destinat a acollir tota l'administració comunista de Ceaucescu. Diuen que el mateix que està construït per dalt està construït sota terra també. Ningú ens ha dit que hi ha al subsòl però abans s'hi trobava la seu del servei secret comunista i un túnel que connecta directament amb l'aeroport de Baneasa.

Donar la volta a aquest edifici suposa una empresa esgotadora i interminable. Al seu voltant només hi ha descampats i desolació on abans hi havia hagut el centre històric de la ciutat.

La ciutat té grans carències d'espai públic des del punt de vista del vianant. Bucuresti és una ciutat pensada pel cotxe, com moltes altres, i el vianant i les bicicletes queden en un trist segon terme. Malgrat que la ciutat té molts espais verds i parcs preciosos per caminar, les voreres estan plenes d'obstacles com ara cotxes, gossos, poc espai o arbres inoportuns.

Molt a prop del Palau del "Poble" hi ha aquest parc tan meravellós. Es tracta del parc Cismigiu, un lloc refinat ple de flors i vegetació, molt popular entre els ciutadans. S'hi accedeix per una gran avinguda plena de flors i a banda i banda s'hi troben recons secrets amb escultures i vegetació diversa. Al parc hi ha un llac, un element que no pot faltar mai als parcs de Bucuresti.

Al casc antic de la ciutat es troba aquesta joia de l'arquitectura i la gastronomia. Es tracta del "Caru cu Bere" una antiga cerveseria que ara és el restaurant més popular de la ciutat. L'edifici del segle XIX és de l'estic neogòtic i està perfectament restaurat. Realment et sents com si estiguessis dins un castell medieval. El menjar és deliciós, es serveixen plats tradicionals romanesos a uns preus molt econòmics. Per posar un exemple, el menú d'estudiant costa 3 euros i un sopar complet amb beguda, 500 ml de cervesa de la casa, entrant, plat principal i postres costa uns 10 euros per persona. És un lloc IMPRESCINDIBLE de visitar si es vol conèixer Bucuresti.

Aquesta és la facultat d'arquitectura Ion Mincu, on estudiem. L'edifici del segle XIX està construït amb l'estil propi romanès d'aquest segle, una espècie de neogòtic barrejat amb alguns elements orientals i elements clàssics. Per desgràcia ara mateix l'estan rehabilitant i les classes s'imparteixen a una ampliació de l'edifici més moderna. L'edifici es troba molt a prop del Km 0 de la ciutat al bell mig de tot.



El Museu Satului. Un museu a l'aire lliure al costat del parc més gran i més bonic de tots, el Parc Herastrau. Aquest museu construït als 30 es tracta d'un recull de l'arquitectura tradicional romanesa. S'hi poden trobar reproduccions de les cases típiques de cada part del país així com també algunes esglésies, molins i petites barques. Als caps de setmana hi ha un mercat de productes artesans romanesos com ara ceràmica, objectes de vímet, roba tradicional i també formatges, embotits, zacusca, mel o conserves. El dia que vam venir nosaltres feien un festival i vam poder enganxar diverses actuacions musicals molt autèntiques. Si es vol conèixer una mica més de Romania sense sortir de Bucuresti, aquest és el lloc ideal per fer-ho.

Papanasi

Iniciem aquesta secció sobre gastronomia romanesa amb el postre tradicional per excel·lència: el Papanasi (pronunciat papanash).

Aquesta bomba calòrica, que es pot prendre com a plat únic ja sigui per dinar o per sopar, és una espècie de rosquilla gegant suau i esponjosa per dins i cruixent per fora. Se'n serveixen dos unitats culminades per una bola cruixent de les mateixes característiques. A més també va amb nata líquida i colís de fruites del bosc. Quantitats ingents. La combinació de gustos és explosiva pel paladar. Exquisit, tant que ens n'hem tornat uns addictes i en mengem sovint.

Si aneu a Romania no deixeu de tastar-lo. Un bon lloc on menjar papanasi i altres plats tradicionals romanesos és el restaurant Caru cu Bere del qual parlarem en una altra entrada.

Autobiografia lui

El dia 29 d’octubre vam assistir a l’estrena d’aquest documental sobre la vida del dictador Ceaucescu. Al cinema érem 10 persones, el Xavi i jo més 8 romanesos més. Que dir d’aquest document? La veritat és que ens esperàvem molt però el que vam veure va superar amb escreix les nostres expectatives. Es tracta d’una pel•lícula elaborada a partir d’imatges d’arxiu, la majoria d’elles vídeos propagandístics que el mateix Ceaucescu manava fer. La pel•lícula és un recull dels moments més importants de la trajectòria política i personal de Nicolae Ceaucescu, com ara la seva elecció com a president de la República o la seva visita als Estats Units. Però no només és això, també es mostren imatges de Romania i Bucuresti durant dels anys seixanta i fins a finals dels vuitanta. Imatges molt estètiques i propagandístiques però històriques al cap i a la fi. S’hi veuen les persones, la ciutat, les festivitats, les fàbriques, el camp, les tradicions... S’hi escolten la música i les veus que es van sentir llavors. Tot filtrat des dels ulls de la dictadura però coneixent la història no és difícil llegir entre línies.

Alguna de les parts que més ens van impressionar van ser les visites de Ceaucescu a la República Popular Xinesa i a la República Popular “Democràtica” de Corea. La rebuda que va tenir allà va ser espectacular i aterridora alhora. Si durant tota la pel•lícula al•lucines amb el règim romanès et dones compte que la bogeria d’aquest no era res comparat amb la dels règims Xinès i Nord-Coreà. És en aquests viatges on Ceaucescu va conèixer Mao Zedong i Kim Il-Sung i va agafar idees pel seu pla de “remodelar” Bucuresti.

Per l’aforament que hi havia al cinema vam deduir que a la societat romanesa no li interessa gaire remoure el seu passat. Realment és un tema bastant traumàtic recordar la dictadura i els esdeveniments que van succeir durant el desembre de 1989. La dictadura de Ceaucescu a part de ser responsable de milers de morts i exilis polítics a Sibèria és responsable de l’empobriment del país i del creixement d’un gran deute exterior. A més, “gràcies” al seu pla per reconvertir Bucuresti en una ciutat monumental (segons el seu criteri), es va destruir una cinquena part de la ciutat i a canvi s’hi van construir blocs de pisos massa alts, avingudes desproporcionades i el monstruós Palau del “Poble”el qual de moment ha costat 10 bilions de dòlars (i encara no està acabat). Una quantitat que han hagut de pagar els romanesos mentre veien com el país patia greus carències i s’enfonsava en la misèria.

Fent un petit incís, les 40000 famílies que van ser desplaçades de l’espai que ocuparia el Palau del “Poble” van ser avisades amb un dia d’antel•lació i l’espai que va quedar després d’haver-ho arrasat tot va ser anomenat Ceaushima (Ceaucescu + Hiroshima), però aquesta és una altra història.

L’únic vídeo que apareix al documental i que no ha estat proporcionat pels arxius del dictador és el que mostra el seu judici el dia 25 de desembre, just abans de ser afusellat amb la seva dona. Aquestes imatges van ser vistes per tots els romanesos i van donar la volta al món... Un altre dels traumes del país, el fet d’haver afusellat a una persona el dia de Nadal (hem de recordar que són molt creients). Tot i així coneixent el context que va acompanyar els fets, la mort de 1100 persones a Timisoara en un mateix dia per part de l’exèrcit al repel•lir la revolució, pot ajudar a clarificar una mica la situació.

Què n’ha quedat de tot això? Ceaucescu estava convençut que la història el venjaria i que el record del seu període i d’ell mateix quedarien per a la posteritat. Va instaurar el culte a la seva persona i va adoptar una actitud paternalista amb el seu poble. Bé, el que n’ha quedat després de 21 anys és una sala quasi buida i un país que s’esforça per oblidar.

Per veure el tràiler cliqueu aquí

Istanbul, la ciutat dels gats

Si voleu llegir la nostra escapada a Istanbul, visiteu viatjant

Viatge a Transilvània

Si voleu llegir la nostra escapada per Transilvània, visiteu viatjant

Apartamentul (o la història de com vam trobar pis a Bucuresti)

Portàvem molts dies intentant contactar per email amb diverses agències però sense gens d'èxit. Finalment ens vam decidir a anar a veure’n una en persona. L'agència es trobava una mica a apartada del centre, a la parada de metro de Titan i era un pis particular en un gran bloc comunista. Hi vam anar però quan vam picar al timbre de la casa no va contestar ningú. Una mica desanimats vam marxar i just al sortir al carrer vam trobar una altra agència allà. Hi vam entrar i de seguida ens vam fer amics de l’Olívia, la noia que hi treballava i que sabia parlar una mica d'anglès. Li vam dir la zona que ens interessava i ella amb un buscador ens va trobar les millors ofertes de particulars. Va fer unes quantes trucades i ens vam anar tots tres a veure el pis escollit. Es tractava d'un pis de 42 metres quadrats, un sisè situat al barri de "Tineretului", un barri residencial, molt tranquil i cèntric on hi viuen estudiants i famílies de classe mitjana. Està a prop de diverses universitats i té dues parades de metro al costat. Es troba a dues parades de metro de la nostra universitat i també a prop d'un parc enorme amb un llac que es diu Parcul Tineretului. Tot el pis està reformat amb fusteries d'alumini i doble vidre (a l'hivern pot fer fins a -30º), sistema de calefacció central i aire condicionat. No obstant, els acabats en general estan fatal. El lloguer ens costa 300 euros al mes i el llogater volia específicament que li paguéssim en efectiu i en euros; de fet, tots els pisos duen el seu preu en euros i els romanesos els prefereixen abans que la seva pròpia moneda.

Quan vam arribar-hi, de seguida ens vam enamorar del lloc i del piset en qüestió. Allà ens esperava el propietari, l'Ovidiu, un home bastant ric (això ens va dir) que té 4 pisos en propietat i els lloga. És un personatge pintoresc, ens va ensenyar el pis fent grans escarafalls barrejant l'anglès amb el romanès i dient-nos constantment que li agradàvem molt perquè érem estudiants, tranquils i espanyols (això últim significava per ell que érem rics). Finalment ens vam posar d'acord en que ell aniria primer a l'agència de l’Olívia a preparar el contracte i que l'Olívia ens avisaria quan tot estigués en ordre. Vam aprofitar per fer un passejada pel barri i localitzar súpers, farmàcies, perruqueries, restaurants, bancs.... Tot està molt a prop del pis. Finalment l'Olívia ens va trucar perquè tornéssim a l'agència (ella no es fiava gaire de l'Ovidiu i volia comprovar que no ens enganyés). Quan vam arribar ens va ensenyar el contracte amb totes les condicions, però faltava un document que tenia l'Ovidiu a casa seva en el que especificava que el pis era seu. Llavors tots quatre vam anar a casa de l'Ovidiu en cotxe. Ell vivia moooooooooolt lluny, a un barri residencial per rics horteres que es diu Pipera on hi ha tot de torretes amb piscina. L'Ovidiu ens va explicar que la seva casa estava al costat de la del president del Steaua de Bucarest, el Gigi Becali, en fi... Hi vam arribar i ell ens va mostrar el document que faltava, cap problema! Allà vam firmar el contracte i pagar el mes actual més una fiança d'un mes. A l’hora de tornar vam anar un tros amb cotxe però hi havia un embús, l'Ovidiu ens va dir que el metro era a prop i vam baixar del seu cotxe. Però era mentida! El metro no era a prop! Així que vam agafar un autobús de treballadors (el Xavi, l'Olivia i jo) que ens va apropar a la parada de metro de Pipera. Finalment vam poder tornar (vam trigar una hora), ens vam acomiadar molt contents de l’Olívia (ens havia ajudat moltíssim!) i amb les claus a la mà vam anar a veure el nostre piset nou.

Primera impressió

Vaig intentar anar a Bucarest sense cap imatge preconcebuda de la ciutat per a poder captar la seva essència des del principi. Sabia que m'agradaria però no tenia ni idea de què era el que m'esperava.

La Laia, que portava 2 dies a la ciutat, em va recollir a l'aeroport. Ella ja es coneixia el camí i no vaig haver de pensar res. Simplement observar. Primer a través de la finestra de l'autobús que ens duia a la ciutat i després les cares de la gent que viatjava en metro. Les primeres imatges que conserven les meves retines són les d'un autobús ple de gom a gom de treballadors i gent gran que anaven de la perifèria a la ciutat. Per la finestra veia els carrers amb gent atrafegada amunt i avall mentre ens apropàvem al cor de la ciutat, la Piata Unirii. Anava tant carregat que l'únic que desitjava era arribar d'una vegada per totes a la residència on passaríem els nostres primers dies. Això sí, mirant per la cua de l'ull tot el que m'envoltava.

Ja l'endemà el que em vaig trobar va ser una ciutat moderna, on es barregen edificis i bulevards comunistes de la dictadura amb altres de clàssics del s.XIX o principis del XX formant una mescla heterogènia on les petites esglésies de diferents cultes en són els edificis més dissonants i alhora el cor de la ciutat. Vaig descobrir una ciutat amb encant, vitalitat i on des del primer dia m'hi he sentit a gust.

Dues coses em van cridar l'atenció especialment. Els gossos salvatges i el menjar. L'únic punt fosc de la ciutat és que és plena de gossos abandonats que campen als seus aires per allà on volen. No fan mal a ningú, en principi, però mai es pot caminar segur del tot pel carrer. En quant al menjar, ben aviat vaig descobrir que la gastronomia romanesa és molt gustosa i té plats exquisits com la mamaliguta, el sarmalute, o un postre explosiu, el papanasi.

Per què has triat Romania per anar d'Erasmus? M'encanta viatjar i conec molt poc l'est d'Europa. Un dels objectius d'aquest any és descobrir una zona d'Europa molt atractiva que d'altra manera no podria conèixer tant a fons. Sobretot, descobrir Romania, un país encara verge al turisme que té molt encant amagat. També, vull aprendre l'idioma. El romanès, llengua d'origen romànic, és la més similar al català de totes les llengües de l'est d'Europa i, a priori, la més senzilla d'aprendre. Una altra raó per a triar Romania ha estat els preus relativament assequibles de la vida al país comparant amb altres de la Unió Europea. I encara podria seguir amb uns quants motius més de pes. El que no he trobat és cap motiu per no anar d'Erasmus a Romania.