3 de febr. 2011

Centrul Vechi


El “Centrul Vechi” és el centre històric de Bucuresti. Malgrat l’aspecte de ciutat ex comunista i caòtica, hi va haver un temps en que Bucuresti era una ciutat emmurallada i planificada. La primera muralla que protegia la ciutat data de la segona meitat del segle XIV. Ja en el segle XV Vlad Tepes, o més conegut com a Dràcula, va establir Bucuresti com a Capital de Valàquia i va traslladar-hi tota la cort. És a partir llavors quan el Centrul Vechi es va començar a farcir de petites esglésies ortodoxes, de comerços, de cases benestants, d’edificis administratius... Les ordenances que dictaminaven els carrers i la parcel•lació venien donades d’arquitectes que es van encarregar de dirigir la ciutat durant els segles següents. Finalment al segle XIX i a principis del XX, una època pròspera i d’expansió, el Centrul va acabar d’agafar la imatge que té avui en dia, en veure’s completat per les cases dels rics comerciants totes elles patrimoni històric a l’actualitat.



Durant els anys comunistes el Centrul Vechi va perdre el seu glamour i es va abandonar a la degradació. Els edificis no es cuidaven ni es rehabilitaven i les vivendes van començar a envair el que abans havien sigut cases-taller riques i boniques. Alguns edificis comunistes també van intentar infiltrar-se al territori ancestral de la ciutat.


A partir dels anys noranta es va prendre consciència de la importància del patrimoni històric i es van començar les tasques de rehabilitació, molt a poc a poc això sí. La Universitat Ion Mincu de Bucuresti va fer estudis i es va dictaminar tot el pla d’atac.


Actualment el Centrul Vechi representa una de les zones més boniques i especials de la ciutat. Les formes elegants dels edificis neoclàssics es barregen amb les esglésies de l’edat mitjana. Els carrerons empedrats i estrets (i sense cotxes quasi!) ens porten a racons amagats i màgics. La ciutat està invertint molt en rentar-li la cara al seu centre, ara ple de pubs, karaokes, discoteques, botigues de disseny, cafès, restaurants, botigues de no tant disseny... El Centrul és la part amb més vida de la ciutat, on surt tothom de nit i on cada tarda quan fa bon temps es concentren a les terrassetes centenars de romanesos.


Per desgràcia encara hi ha molts carrers que estan aixecats i molts edificis que estan fets pols. A l’hivern el Centrul perd una mica la seva vida i hi regna el caos un altre cop, imposat per la neu i el gel. Esperem per això que amb la primavera torni a agafar embranzida i segueixi sent un punt de referència pels bucurestians.


5 comentaris:

  1. Molt interessant i molt maques les fotos. Llàstima que encara quedi molta feina per fer quant a la rehabilitació del casc antic, però certament val la pena. Es veu una zona molt interessant i amb molta història, la qual és important de conservar!

    Espero que el gel i el fang se'n vagin aviat i tornin a deixar la ciutat neta; per experiència d'aquest any he comprovat com n'és d'incòmode a les grans ciutats!

    ResponElimina
  2. Que bé que t'agradi Nellie!! Tu més que ningú saps com és de pesada la neu i com de llarg es fa l'hivern a països freds. Que s'acabi ja!

    ResponElimina
  3. Jo també celebro la iniciativa de la Universitat Ion Mincu i l'ajuntament de Bucuresti de rehabilitar el centre de la ciutat. El patrimoni arquitectònic d'aquesta ciutat és molt ric i quan hagin rentat la cara a la ciutat, els lluirà moltíssim.
    Haurem de tornar-hi d'aquí uns anys a comprovar-ho.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. M'agrada molt Centrul. Sobre tot i en especial l'Strada Lipscani i tots els carrerons que baixen fins el riu. Allà vam trobar uns musics que es deian Trubadurii : seure en un banc i escoltar-los mentres passava la gent amunt i avall...

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons