1 d’abr. 2011

Miss Piranda 2011



Aquesta noia que veieu a la imatge superior és la guanyadora de Miss Piranda 2011. El seu nom és Cristina Pucean, de setze anys. Miss Piranda és un esdeveniment important dins de la comunitat gitana de Romania, es tracta d’un certamen de bellesa on a part de tenir qualitats físiques s’ha de tenir bones aptituds per ballar la dansa del ventre. Nosaltres n’havíem sentit a parlar i estàvem encuriosits per assistir a la celebració. Amb el nostre amic Jose, ens vam encaminar un diumenge a la tarda a la Sala Polivalenta, un poliesportiu al bell mig del parc Tineretului. Quan vam arribar-hi hi havia una gran concentració de gitanos a la porta. De fer crec que érem els únics paios que hi havia per allà. Ens vam posar al final d’una cua molt lenta i de seguida els gitanos del voltant ens van començar a preguntar entre rialles si no ens havíem equivocat de lloc i si érem “tzigani” espanyols. Hi havia una excessiva seguretat per entrar a la sala. Tot de policies custodiaven l’entrada i ens van escorcollar de dalt a baix buscant pistoles o encenedors. Molt estrany tot plegat perquè era un espectacle familiar amb nens i adults, de diumenge a la tarda. No vam entendre tants controls i seguretat, però, com sempre els gitanos pateixen una forta discriminació en aquest país.


Un cop dins l’espectacle va començar. La veritat és que no era tal i com ens l’esperàvem. Nosaltres creiem que veuríem una lluita aferrissada entre les concursants. Una espècie de marató de la dansa del ventre però no va ser així. Vam estar dues hores ben bé veient i escoltant actuacions de “Manele” dels grups més importants del país. El “Manele” és la música pachanga dels gitanos, una mescla de cants aràbics, reggeton i ritmes gitanos. Amb violins i orguenets elèctrics a tot drap. Al cap de tres actuacions ja ens n’havíem cansat, però vam aguantar el tipus per veure a les candidates a Miss Piranda. El públic al principi no estava gaire entregat i estaven tots parlant entre ells però després la cosa es va anar animant i van acabar sortint espontanis, sobretot adolescents, a ballar la dansa del ventre o ballant entre ells seguint el ritme del “Manele”.


Els nens petits s’ho passaven molt bé, els adults menjaven crispetes i aprofitaven per fer relacions socials i els joves s’unien en petits grups i donaven voltes per allà. Finalment van sortir les ballarines! Quinze candidates de entre 16 i 22 anys procedents de totes les regions de Romania. Ens van demostrar els seus encants ballant totes juntes i després cadascuna individualment. El jurat els posava nota després de cada actuació. Això es va posar més interessant! Curiosament les més ben dotades rebien les millors puntuacions. Hi havia ballarines realment bones i d’altres de no tant. Després d’aquesta ronda tocaven més actuacions de “Manele” però ja va ser massa pels nostres timpans i vam decidir marxar.


Posteriorment es farien més proves de ball i s’elegiria la guanyadora a qui se li va donar un premi de 100 milions d’antics lei, és a dir 2500€ aproximadament. Tota una nova experiència però amb una vegada n’hem tingut prou. Us adjuntem un vídeo resum del que va ser la festa fins on nosaltres vam arribar a veure.

5 comentaris:

  1. Muy chulo tu articulo. Casi como vivirlo otra vez !!! fue divertido despues de todo ;).
    Te invito ha visitar mi blog,que en principio es trabajo para la universidadpero que lo he cojido con ganas, tambien comento Miss Piranda y otras cosas. Haber si me dais consejos un dias para hacerlo tan bonito como el vuestro. Besos

    http://notforgottenworlds.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. Hey Jose!!! Está genial tu blog, nos encanta! Muy interesantes todos los temas que tocas, estaremos atentos a las próximas actualizaciones!

    ResponElimina
  3. Tot i la discriminació, sembla que els gitans romanesos tenen les tradicions i la cultura força vives. Organitzar un espectacle així no és senzill, i més si és d'àmbit nacional.
    Sabeu si fan festivals musicals o de dança propis? Conec l'existència de grups musicals "tziganis" que fan gires i tal, però res més.

    ResponElimina
  4. Hahahahaha! Quin certamen més curiós! Certament em recorda al de la Pubilla catalana, tot tan casolà i tradicional!
    La veritat és que les noies llueixen amb aquest vestits, malgrat que semblen molt més gran que la seva edat real!

    I el "Manele" déu n'hi do, eh! T'ha d'agradar molt per aguantar tot el certamen escoltant aquesta música!

    ResponElimina
  5. jaaa! el problema és que no ens agrada gaire aquesta música i per això no vam tenir paciència per aguantar fins al final. però sí, tot tenia un aire tradicional i casolà!

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons