Autobiografia lui

El dia 29 d’octubre vam assistir a l’estrena d’aquest documental sobre la vida del dictador Ceaucescu. Al cinema érem 10 persones, el Xavi i jo més 8 romanesos més. Que dir d’aquest document? La veritat és que ens esperàvem molt però el que vam veure va superar amb escreix les nostres expectatives. Es tracta d’una pel•lícula elaborada a partir d’imatges d’arxiu, la majoria d’elles vídeos propagandístics que el mateix Ceaucescu manava fer. La pel•lícula és un recull dels moments més importants de la trajectòria política i personal de Nicolae Ceaucescu, com ara la seva elecció com a president de la República o la seva visita als Estats Units. Però no només és això, també es mostren imatges de Romania i Bucuresti durant dels anys seixanta i fins a finals dels vuitanta. Imatges molt estètiques i propagandístiques però històriques al cap i a la fi. S’hi veuen les persones, la ciutat, les festivitats, les fàbriques, el camp, les tradicions... S’hi escolten la música i les veus que es van sentir llavors. Tot filtrat des dels ulls de la dictadura però coneixent la història no és difícil llegir entre línies.

Alguna de les parts que més ens van impressionar van ser les visites de Ceaucescu a la República Popular Xinesa i a la República Popular “Democràtica” de Corea. La rebuda que va tenir allà va ser espectacular i aterridora alhora. Si durant tota la pel•lícula al•lucines amb el règim romanès et dones compte que la bogeria d’aquest no era res comparat amb la dels règims Xinès i Nord-Coreà. És en aquests viatges on Ceaucescu va conèixer Mao Zedong i Kim Il-Sung i va agafar idees pel seu pla de “remodelar” Bucuresti.

Per l’aforament que hi havia al cinema vam deduir que a la societat romanesa no li interessa gaire remoure el seu passat. Realment és un tema bastant traumàtic recordar la dictadura i els esdeveniments que van succeir durant el desembre de 1989. La dictadura de Ceaucescu a part de ser responsable de milers de morts i exilis polítics a Sibèria és responsable de l’empobriment del país i del creixement d’un gran deute exterior. A més, “gràcies” al seu pla per reconvertir Bucuresti en una ciutat monumental (segons el seu criteri), es va destruir una cinquena part de la ciutat i a canvi s’hi van construir blocs de pisos massa alts, avingudes desproporcionades i el monstruós Palau del “Poble”el qual de moment ha costat 10 bilions de dòlars (i encara no està acabat). Una quantitat que han hagut de pagar els romanesos mentre veien com el país patia greus carències i s’enfonsava en la misèria.

Fent un petit incís, les 40000 famílies que van ser desplaçades de l’espai que ocuparia el Palau del “Poble” van ser avisades amb un dia d’antel•lació i l’espai que va quedar després d’haver-ho arrasat tot va ser anomenat Ceaushima (Ceaucescu + Hiroshima), però aquesta és una altra història.

L’únic vídeo que apareix al documental i que no ha estat proporcionat pels arxius del dictador és el que mostra el seu judici el dia 25 de desembre, just abans de ser afusellat amb la seva dona. Aquestes imatges van ser vistes per tots els romanesos i van donar la volta al món... Un altre dels traumes del país, el fet d’haver afusellat a una persona el dia de Nadal (hem de recordar que són molt creients). Tot i així coneixent el context que va acompanyar els fets, la mort de 1100 persones a Timisoara en un mateix dia per part de l’exèrcit al repel•lir la revolució, pot ajudar a clarificar una mica la situació.

Què n’ha quedat de tot això? Ceaucescu estava convençut que la història el venjaria i que el record del seu període i d’ell mateix quedarien per a la posteritat. Va instaurar el culte a la seva persona i va adoptar una actitud paternalista amb el seu poble. Bé, el que n’ha quedat després de 21 anys és una sala quasi buida i un país que s’esforça per oblidar.

Per veure el tràiler cliqueu aquí